La música és part fonamental de la cultura, en ella no
sols s’alberguen melodies i lletres, també està continguda la identitat i es
plasmen móns de manera poètica.
Per mig dels instruments, veus i lletres es creen i es
transformen realitats, en altres més simples o complexes, segons siga el cas.
Per als pobles, la música, a més d´ésser una expressió
de la seua rica i ancestral cultura, és una oportunitat de que aquesta, les
seues tradicions i la seua llengua sobrevixquen a la tendència de l'oblit i el
desús.
Aquesta setmana anem a centrar-nos en un exemple
que exposa la pluralitat que alberga el territori Espanyol i cóm una producció musical
que naix de la espontaneitat d’un poble i la senzillesa de la seua gent, pot
traspassar fronteres, edats, estils musicals , emocions…
A RIANXEIRA
La música té la seua pròpia geografia, és a dir, té una dimensió espacial i fins i tot territorial insoslayable.
A rianxeira és una cançó popular gallega, convertida en un dels símbols culturals de Galícia i molt vinculada sentimentalment als emigrants gallegs.
Segons alguns musicòlegs, el 1950 s'estrenà i enregistrà una versió composada per Romero i Freiro gallegs exiliats a Buenos Aires, a partir de distints substrats de cants tradicionals,( posiblemen allunyats de terres marineres). Dita composició, es popularitzà de manera ràpida, per Galicia primer,
i per la resta d’Espanya, després, gràcies a l'acció de romeries, peregrinacions a Santiago i de la ràdio, entre altres Mitjans.
Alguns consideren que el text té un caràcter Mariner més que religiòs. Que es serveix de la figura metafòrica de la verge per a realizar una evocació a la figura de la dona gallega treballadora de la mar.
Si voleu seguir la ruta musical d' aquesta cançó tradicional i popular, trobareu més de cinquanta versions fetes del tema en estils tan diversos com el heavy, el pop o l' etnojazz.
En l’ actualitat, A rianxeira, se canta en romeries,
peregrinacions, com a imne en partits de fútbol i en tot tipus de celebracions públiques i
privades.
La podem escoltar interpretada per tot tipus d' agrupacions vocals i instrumentals, des de la senzillesa i emotivitat d' una única veu a capella, com havem vist més amunt, fins a l' emoció que transmet la colectivitat de veus multitudinaries, passant per xicotetes i grans corals, amb acompanyament instrumental tradicional com conxes de vieires, tabals, gaites, acordions; o bé piano, guitarra, agrupacions orquestrals; sintetitzadors, instruments electrònics...
Ací vos deixe una interpretació amb una bonica veu femenina
...i per als més marxosos:
Ara et toca a tu cantar, tocar i interpretar:
Abans d' estudiar-la amb la flauta practica un poquet el ritme ternari:
Tria la partitura que millor s'adapte a les teues posibilitats d'interpretació:
Per a tocar-la amb una base instrumental, fes clic en el següent enllaç :
Per acabar i després d'aquest itinerari per la geografia i els paissatges de Galicia, anem a adintrar-nos un poquet més en les seues arrels musicals i interpretatives, on tants elements comuns podem trobar, amb la resta dels pobles del territori espanyol i més enllà de l'espai i el temps.
